Pi silvestre

Denominació científica: Pinus sylvestris L.

Procedència geogràfica: Asia i Europa

Descripció

  • Albura: Groc pàl·lid
  • Duramen: Vermellós
  • Fibra: Recte
  • Gra: Mitjà a fi
  • Defectes característics: Nusos petits a grans, sans i saltadissos mitjanament freqüents. Borses de resina petites

Impregnabilitat

  • Albura: Impregnable
  • Duramen: De poc a no impregnable

Mecanització

  • Serrat: Fàcil, sense problemes
  • Assecat: Fàcil i ràpid. Risc petit de fendas i deformacions.
  • Raspallat: Fàcil.
  • Encolat: Fàcil
  • Clavat i cargolat: Fàcil.
  • Acabat: Fàcil

Propietats físiques

  • Densitat aparent al 12% d'humitat 500-540 kg/m3 fusta semilleugera
  • Estabilitat dimensional
  • - Coeficient de contracció volumètric 0,41% fusta estable
  • - Relació entre contraccions 1,75% tendència a deformar-se mitjana
  • Duresa (Chaláis-Meudon) 1,4 fusta tova

Pi silvestre
Propietats mecániques

  • Resistència a flexió estàtica 1057 kg/cm2
  • Mòdul d'elasticitat 94.000 kg/cm2
  • Resistència a la compressió 406 kg/cm2
  • Resistència a la tracció paral·lela 1020 kg/cm2.

Pi silvestre
Observacions

  • Fusta de creixement lent.
  • A Gabarró anomenem paquets de flandes “curt” els paquets de llargs inferiors a L.3900. Els paquets de llarg 4200 en endavant els considerem “llargs”.
  • Hi ha sectors o industrials que tenen alguna preferència pel que fa als llargs. Els fabricants de premarcs, per exemple, busquen llargs molt concrets, principalment L.4500 i L.5400.