Gabarro

Iroko

Denominació científica: Clorophora excelsa Benth.&Hooff.; C. regia A. Chev

Procedència geogràfica: Àfrica

Iroko
Descripció

  • Albura: Blanc groguenc
  • Duramen: Marró groguenc que torna a marró vermellós amb la llum
  • Fibra: Recta, amb freqüència lleugerament entrellaçada
  • Gra: Mitjà a bast

Impregnabilitat

  • Albura: Impregnable
  • Duramen: No impregnable

Mecanització

  • Serrat: Sense dificultats excepte certa abrasivitat de dipòsits calcaris que conté
  • Assecat: Mitjà a lent. Riscos petits de deformacions i clivelles o esquerdes.
  • Raspallat: Relativament bé, salvo per la seva abrasivitat i pel risc de repel quan presenta fibra entrellaçada
  • Encolat: Problemes amb les coles de caseína
  • Clavat i cargolat: Sense problemes
  • Acabat: Té tanins que poden inhibir l'assecat de vernissos oxidants, com els poliuretans o altres

Propietats físiques

  • Densitat aparent al 12% d'humitat 650 kg/m3 fusta semi pesada
  • Estabilitat dimensional
  • - Coeficient de contracció volumètric 0,36 % fusta estable
  • - Relació entre contraccions 1,57% sense tendència a deformar-se
  • Duresa (Chaláis-Meudon) 3,9 fusta semi dura

Iroko
Propietats mecániques

  • Resistència a flexió estàtica 955 kg/cm2
  • Mòdul d'elasticitat 105.000 kg/cm2
  • Resistència a la compressió 540 kg/cm2
  • Resistència a la tracció paral·lela 800 kg/cm2

Iroko
Observacions

  • L'albura NO es pot utilitzar
  • En algunes zones, i de forma errònia, en diuen Teka.
  • En serrar-lo, presenta coloracions diverses que s'igualen posteriorment
  • Té característiques similars a la de la fusta de Teca, per això se'l coneix com la Teca Africana. No obstant, és una mica més lleugera i menys greixosa.
  • Actualment, és la nostra fusta més venuda i de la que tenim més estoc.